Hi ha begudes que es prenen per acompanyar el menjar. I n’hi ha d’altres que son el plat principal. El vermut és d’aquestes últimes.
No és només el que tens al got. És l’hora, el lloc i la gent amb qui el comparteixes. És un ritual que no té pressa, però tampoc perd el temps.
Fer un vermut no és beure. És parar.
Què és realment el vermut?
El vermut és un vi aromatitzat amb herbes, espècies i botànics, tradicionalment amarg i amb un punt dolç. Però quedar-se amb la definició tècnica és perdre’s la meitat de la pel·lícula.
L’hora del vermut
El vermut no té horari exacte, però tots el coneixem. És aquell moment entre el “encara no és hora de dinar” i el “ja hi som tots”.
Normalment cau en diumenge. A vegades en dissabte. I gairebé sempre va acompanyat de patates, olives, escopinyes o qualsevol cosa que es pugui menjar amb escuradents.
No és un aperitiu sofisticat. És un aperitiu sincer.
Vermut negre o vermut blanc
Aquí hi ha debat, i com tots els debats bons, no té solució definitiva.
El vermut negre és intens, especiat, amb caràcter. El blanc és més suau, més aromàtic, més traïdor del que sembla. Tots dos tenen sentit. El que no en té és discutir-ho massa.
El vermut i la cultura catalana
A Catalunya, el vermut és gairebé una institució no oficial. Bars de tota la vida, ampolles sobre la barra, sifó, gel i una rodanxa de taronja o llimona.
És popular, és accessible i no necessita reinventar-se cada dos anys. Ha sobreviscut modes, gintònics i còctels amb noms complicats.
El vermut a Tot Queda en Família
Dessuadora brodada amb vermut de Tot Queda En Família
A Tot Queda en Família ens agraden les coses que no es poden explicar només amb una etiqueta. El vermut n’és una.
No el veiem com una beguda trendy ni com una nostàlgia. El veiem com el que és: una excusa perfecta per trobar-nos, parlar, discrepar una mica i tornar a brindar.
Per això el reivindiquem com a símbol. Perquè fer un vermut no és beure abans de dinar. És recordar que la vida també va d’aquests moments petits que ho aguanten tot.
Per què parlar de vermut?
Perquè no tot ha de ser productiu. Perquè parar també és fer alguna cosa. I perquè hi ha rituals senzills que ens expliquen millor que mil discursos.
En definitiva, el vermut no és una beguda. És una manera de viure el temps.
