Hi ha tradicions que no es miren. Es viuen. El correfoc n’és una.
Hi ha foc, soroll, espurnes i una mica de caos controlat. I justament per això funciona. El correfoc no demana permís. T’hi poses a sota o el mires de lluny. No hi ha terme mig.
Què és realment un correfoc?
Un correfoc és una celebració popular on diables, bèsties de foc i gent del poble recorren els carrers entre petards, focs artificials i música de tabals. Però definir-lo així és quedar-se a la superfície.
El correfoc és una experiència física. Sents el foc a prop, el soroll al cos i l’olor de pólvora als cabells. No és espectacle passiu. Si hi entres, formes part del ritual.
El foc com a llenguatge
El foc sempre ha tingut un paper central a la cultura catalana. Purifica, espanta, celebra i marca moments col·lectius. Al correfoc, el foc no és per destruir. És per compartir.
Correr sota les espurnes no és una bogeria. És confiança. És saber que el foc està controlat, però també acceptar que no ho està del tot. I aquest equilibri és part de la gràcia.
Una tradició que no s’ha domesticat
El correfoc no s’ha polit per agradar a tothom. Continua sent intens, sorollós i una mica incòmode. I això és exactament el que el manté viu.
No s’ha convertit en postal. Continua sent carrer, suor i gent apretada. I quan alguna cosa resisteix així el pas del temps, no és per casualitat.
Qui hi entra i qui no
Hi ha qui s’ho mira des de la vorera. I està bé. Però qui s’hi posa a sota, qui es tapa amb roba vella i surt amb olor de fum, sap que ha viscut una altra cosa.
El correfoc no és per valents. És per qui accepta perdre el control durant uns minuts i formar part del grup.
El correfoc a Tot Queda en Família
A Tot Queda en Família ens atrauen les tradicions que no s’expliquen bé amb paraules. El correfoc n’és una.
Per això tenim la samarreta brodada de correfoc. No com un souvenir, sinó com un símbol de pertinença. Per a qui ha corregut sota el foc, per a qui sap què vol dir acabar la nit amb les orelles xiulant i el cos cansat.
Per què el correfoc importa?
Perquè recorda que no tot ha de ser segur, silenciós i ordenat. Perquè hi ha rituals col·lectius que serveixen per trencar la rutina i reconnectar amb alguna cosa més primitiva.
En definitiva, el correfoc no és foc. És comunitat en combustió.
